tag:blogger.com,1999:blog-59225860630936631792024-02-19T05:55:12.014+01:00sofa vermellSi tens una idea escriu-la en un paper, mai saps d'on pot venir un cop de vent que se l'endugui per anar a parar on havia de pararSergihttp://www.blogger.com/profile/00378453880246996503noreply@blogger.comBlogger13125tag:blogger.com,1999:blog-5922586063093663179.post-15451339946455110042009-06-07T16:40:00.002+02:002009-06-07T16:57:31.825+02:00Una de Cervia<div style="text-align: justify;">Crec que era diumenge. Un més d’aquells que ens llevavem no gaire tard tot i haver anat a dormir a altes hores i que feiem veure que recolliem el pis per si teniem visita…Cap al vespre, asseguts al “sofà il·legal”, muntat amb un matalàs i unes mantes, feiem de tot i no feiem res. Un dels nostres passatemps era versionar cançons d’un disc que en Nelson havia grabat amb un munt de temes variats. Posavem una cançó i cantavem el primer que se’ns passava perl cap. Una de les frases més recurrents era “..i el Sergi diu que ell també”, per completar una estrofa que explicava quelcom que desprès potser també feia jo…<br /><br />Una de les que van tenir més èxit va ser la versió que vam fer de “girl” de les Destiny’s Child en la que el protagonista lliga amb una noia i reclama la seva atrenció cantant-li “Femella”. Doncs bé, per que compartiu una mica aquell moment us poso un link per que veieu com en Nelson i jo la estripem…<br /><br />Per cert, era un d'aquells diumenges a Cervia.<br /></div><br /><a href="http://www.youtube.com/watch?v=M7ZIO4p5qsA">http://www.youtube.com/watch?v=M7ZIO4p5qsA</a>Sergihttp://www.blogger.com/profile/00378453880246996503noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5922586063093663179.post-75359212129543002362009-05-29T13:43:00.003+02:002009-05-29T13:52:25.629+02:00Curt (1)<div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold;">VEU EN OFF NOI</span><br /></div><div style="text-align: justify;"><br />Des de ben petits, a casa, a l’escola, i des de fa algunes generacions la televisió i el cinema, se’ns inculca el concepte de “novio/a”. Una paraula que s’utilitza molt gratuitament en els darrers temps per designar una relació amb una persona, que pot ser no passi d'un petò i quatre magarrufes, i que ens fa sentir més…importants. Qui no ha arribat a casa seva una tarda al sortir de segon de primària i ha dit als seus pares- Tinc nóvia.- És clar que quan comencem a ser una mica més grandets ja no diem res perquè ens fa més vergonya.<br />En els anys d’infant tenir novio/a era com demostrar que tens alguna cosa, a l’adol·licencia també, però amb més agressivitat entre pretendents… A l’edat adulta, un ja no sap qué fer i pensa- qué fàcil era tot a l’escola.- Es podria dir que anem perdent facultats, o que la mateixa vida ens canvia?<br /><br />En el meu cas…podem dir que les “relacions” infantils i adol·lescents han fet que…Però, per què dir-ho? Si és millor explicar-ho!<br /><br />Fundit en gris: ANA<br /><br />Ext-patí-día.<br />Es veu el pati d’una escola, hi ha nens i nenes que juguen a diverses coses. Al fons del patí un nen mira una nena que està saltant a corda.<br /><br /></div><div style="font-weight: bold; text-align: center;">VEU EN OFF NOI<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />Tot va començar al parvulari, amb l’Ana: Era la primera noia que mirava així. La meva àvia sempre em deia que jo l’estimava.<br /><br />Int-casa de l‘àvia-dia.<br />Hi ha l’àvia i el net al rebedor. L’àvia li posa la motxilla al nen.<br /><br /></div><div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold;">ÀVIA</span><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /><div style="text-align: center;">Ai nen, que l’Ana és la teva nòvia…<br /></div><br />Ext-patí-dia.<br />El nen camina cap a on és l’Ana i li dona un ninot de plàstic. Ella el mira i li somriu.<br /><br />Int-classe-dia.<br />Es veuen nens i nenes assajant per ballar el vals i la mestra que els ensenya.<br /><br /></div><div style="font-weight: bold; text-align: center;">VEU EN OFF NOI<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />Aquell any per final de curs ens van preparar per ballar un vals davant dels pares i altres familiars. No sé si seria el destí, o l’amistat que va fer la meva àvia amb la mestra, però a mi em va tocar ballar amb l’Ana.<br /><br />Int- sala d’actes de l’escola- nit.<br />Nens i nenes que ballen el vals en un escenari. A primera linia, el nen i l’Ana ballant junts i mirant-se.<br /><br /></div><div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold;">VEU EN OFF NOI</span><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /><div style="text-align: center;">Recordaré aquell moment sempre. Quina llàstima que ja no m’enrecordi de ballar així…<br /><br /><div style="text-align: right;">Continuarà...<br /></div></div></div>Sergihttp://www.blogger.com/profile/00378453880246996503noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5922586063093663179.post-74036849709472695322009-05-27T11:05:00.002+02:002009-05-27T11:09:03.331+02:00La novel·la (1)<div style="text-align: left;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-family: courier new;">Llibres, novel·les, artícles: tots volen ser Bestsellers… i després et fan la pel·lícula i ja la tenim liada! Què passa que la gent va directamente a buscar la 25ª edició del seu llibre? Pos alé, estic pensant en escriure’n un. Ja fa temps (anys) que tinc una idea que ronda pel caparronet, com tantes de les que, modestament, tinc. </span><br /><br /><span style="font-family: courier new;">Has de pensar en un personatge, coneixe’l i ell o ella et portarà allà on vulgui. Tu el pots dominar, influenciar, però ell serà més fort per què és una part de tu que es desborda i et desafia. Que fa coses que tu no pots fer, en molts dels casos. Home, penso que el que va crear en Superman no volava, però en Superman és una part d’ell. </span><br /><br /><span style="font-family: courier new;">A tot això. Ja tinc el personatge i sé que vol i que necessita…Ara només falta que els meus dits machaquin el teclat i ell pugui complir el seu objectiu…I jo el meu!</span><br /></span></div>Sergihttp://www.blogger.com/profile/00378453880246996503noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5922586063093663179.post-20664763219924621122009-05-27T10:48:00.002+02:002009-05-27T10:50:38.849+02:00Torna el sofà<div style="text-align: left; font-family: courier new;"><span style="font-size:130%;">Les coses s’han de reinventar al llarg del temps. No ens podem quedar estancats en un instant, hem de tirar endavant i mudar la pell com fan les serps. Aquest blog, desterrat del meu pensament i “abandonat”, reneix de les seves cendres en forma de vomitada mental que faré per explicar els meus “projectes”, així em dieu què penseu…i jo vaig fent.<br /><br />El sofà vermell, el MEU sofà vermell, és un gran escenari per projectar idees; la inspiració és del color de la passió.<br /><br />Alé! A robar carteras…</span><br /></div>Sergihttp://www.blogger.com/profile/00378453880246996503noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5922586063093663179.post-54342892335255131112009-03-04T09:58:00.003+01:002009-03-04T10:09:47.490+01:00Bon viatge, PepeAhir a la "Tele3", santuari dels bocates gratis, ens van oferir una de les tantes representacions de "Rubianes, solamente"; obra-monòleg representat per aquest gran artista durant nou anys al Club Capitol amb molt d'èxit, és clar. Ho van emetre per cloure els dos dies de espais-homenatge al Pepe, ja que diumenge va marxar i va deixar-nos una mica més sols. He de dir que, malgrat lo trist que em va deixar la notícia, vaig riure molt amb ell ahir a la nit; és el que ens ha deixat, el seu peculiar humor, el seu llenguatge i el seu art. Mai oblidaré la frase que vaig dir als nou o deu anys baixant pel carrer de Joan Sales de Montbau:<br /><br />- Sara, jo de gran vull ser com el Rubianes...- I si m'oblido, ja m'ho recordarà la meva amiga.<br /><br />Bon viatge, Pepe. Fes riure allà on siguis ara com ens has fet riure a nosaltres.Sergihttp://www.blogger.com/profile/00378453880246996503noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5922586063093663179.post-80424749154453489712009-03-03T12:34:00.002+01:002009-03-03T12:51:00.055+01:00Estupefacció<em>Estupefacción, estupor y pasmo denotan un asombro extremado. </em><br /><em></em><br />El que acabo de tenir fa una estona! No he anat a classe per motius d'horari laboral i m'he quedat a casa. Casa + matí + iaia= el programa de Ana Rosa (tele5).<br /><br />Veient els "cebos" o asques per que sàpigues que faràn a continuació he vist que tractaven un tema interesant sobre psicoligia. No és que jo tingui un grandissim interès i coneixement, però les coses estan per aprendre, encara que sigui en aquest programa que tant poc m'agrada, i menys la seva cantera...Però com es pot pensar que t'enteraràs d'alguna cosa si estan parlant tots a l'hora i a sobre et posen a la "gran especialista" Belen Esteban? Ho sento però crec que és un insult cap a la convidada, que ha anat a explicar el seu problema, i un insult a la intel·ligència de l'espectador. Crec que té tot el dret a estar en aquest programa, però també penso que si tractes temes seriosos has de ser respectuós i coherent amb la tria de persones que fan preguntes i comenten.<br /><br />Que parli de la seva filla i del seu ex-marit, i que deixi els temes serios per a gent seria.<br /><br />També hi havia el Conde Lequio...Sergihttp://www.blogger.com/profile/00378453880246996503noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5922586063093663179.post-9091444080330288602008-12-19T10:52:00.000+01:002008-12-19T11:13:47.532+01:00<div></div><br /><div>Primer de tot, NO a Bologna! sense finançament...que som una família humil. Sóc del parer de que ja esta molt en marxa i que no la podem aturar, però no tothom pensa com jo, ni falta que fa! Jo només vull tornar a classe, digueu-me el que volgueu, tinc una edad. </div><br /><div>Aquest darrer mes, en el qual he assistit a dues classes, i totes dues clandestines, he sentit com si no estigues fent una carrera. Fins i tot, m'han preguntat per les assignatures que faig i m'he quedat en blanc abans de respondre. El més bo de tot ha estat aparcar un treball per estudiar per un examen i que finalment no es faci...el treball esta entregat, l'examen no esta fet i la ocupació segueix. </div><br /><br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5281442048780219362" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRlrqwWnPx7tR3mMdQiuOci0U8-jhkdJlsP3ujbjSBSPkG_3TCS1LIhaGDvjnXwBrMIjFEpi1rHnc8sn8HyMlsq-syKdi6B_BWQie0WzIwpG-s2siC3xMLZETzTg-GPCazlxZoksbUIx4/s320/P16-12-08_11.14.JPG" border="0" /><br /><div></div><br /><div></div>Sergihttp://www.blogger.com/profile/00378453880246996503noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5922586063093663179.post-71874756490806822752008-09-24T13:16:00.000+02:002008-09-24T13:42:50.543+02:00Vicky Cristina... Barcelona?Si! era Barcelona. Perque podem reconeixer els seus carrers, els seus monuments, les seves vistes i fins i tot una llesca de Pa amb tomàquet. Gràcies a Dèu, aparicions estelars molt catalanes com la LLoll i en Paco Mir van mostrar catalanitat a la pel·lícula, tot i ser americana.<br />No dirè que la pel·lícula no està bé, no està malament. Però ha passat el que molts cops passa; a grans espectatives...<br /><br />Barcelona es va emocionar l'estiu passat amb la presència de Woody Allen, Scarlet Johannson i d'altres actrius i actors, Barcelona estava alegre de que els seus carrers sortissin a la gran pantalla, tot i que no era la primera vegada, però sí amb el senyor Allen. I finalment, Barcelona es veu reflexada (clar que no tant com un barceloní servidor esperava.)<br /><br />Si, Espanya és flamenquito i olè! però no per a tothom, perque si heu vist la pel·lícula estareu d'acord amb mí que a Astúries es toca més la gaita que la guitarra espanyola, cosa que hem vist que no tothom sap. Si Espanya fa gal·la de la seva pluralitat perquè no en el cinema?<br /><br />Com a element personal destacar la presència de l'aeroport del Prat i la Pedrera, dos llocs en els que he treballat, i dir que el dia que la Vicky i la Cristina van visitar la Pedrera amb el seu amic Woody jo estava allà repartint audioguies, tot i que aquella tarda no hi va haver gaire feïna.<br /><br />Sr. Allen,<br /><br />Quan vulgui el convido a conèixer Barcelona, tal i con jo la veig. És una ciutat oberta i europea i amb molta història. Gràcies per comptar amb ella.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjs0j9HEBI8CVMqOGv7T9CCn1J2GHxtnQLPYDbq_ydyepJ0khOjRU13ZmX70dCbXVTXWoncJWV0fni4iADXENFfg8G-vMOC6q3WDIWnDYzghUtNtncAlKYlm-RRARFLr7_ceHqKSF_lhyM/s1600-h/CRIM0015.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjs0j9HEBI8CVMqOGv7T9CCn1J2GHxtnQLPYDbq_ydyepJ0khOjRU13ZmX70dCbXVTXWoncJWV0fni4iADXENFfg8G-vMOC6q3WDIWnDYzghUtNtncAlKYlm-RRARFLr7_ceHqKSF_lhyM/s320/CRIM0015.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249551798464143730" border="0" /></a>Sergihttp://www.blogger.com/profile/00378453880246996503noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5922586063093663179.post-19036386067117481482008-09-18T11:22:00.000+02:002008-09-18T11:44:56.359+02:00A 700 km<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6HsvOIe83M76E2flyGMHmzEX2snOTancj8lEpVehyphenhyphen47sjFslTxQ4nTOirCkzP0S6JzbfsK3P1hCqi7-GSX_RFJ2GoUqDt9nCzgEGE01jIS-qcHwYcgAmA1NqY7wwXvFYhpwsTypnPxwM/s1600-h/n656618478_946228_2177.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6HsvOIe83M76E2flyGMHmzEX2snOTancj8lEpVehyphenhyphen47sjFslTxQ4nTOirCkzP0S6JzbfsK3P1hCqi7-GSX_RFJ2GoUqDt9nCzgEGE01jIS-qcHwYcgAmA1NqY7wwXvFYhpwsTypnPxwM/s320/n656618478_946228_2177.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5247295046624835618" border="0" /></a><br />Como te canté "porque te vas..." pienso. Sé perfectamente porque y te admiro por ello aunque nos quedamos aqui sin tí durante una temporada. Por seguir tú carrera, tú sueño y a lo que vas a dedicarte profesionalmente en el futuro y a lo que ya te dedicas ahora, eso que te llena, lo que te apasiona. Por todo eso pienso, Bravo Morón! Y que viva la gente como tu! la gente con dedicación, la gente que tiene las ideas claras, la gente sencilla que lucha cada día por sus sueños.<br /><br />Te deseo lo mejor en esta nueva etapa, ya sabes que en el sofá rojo tienes siempre un hueco.Sergihttp://www.blogger.com/profile/00378453880246996503noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5922586063093663179.post-58928353698089553902008-09-10T13:06:00.000+02:002008-09-10T13:44:22.282+02:00Ponte vecchio<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk9TfEpwLn-Oz4Pbg4Pvwjb3NLGcV-5x5kZWWqLGZhLK96t1tUAdMi4gcMIRbQbTIg2TD1MP12UnogD4xSpCRgCTSjhgERbCbxTGz7vFiKSoo43dCZQ4Ge4YAadJURdyoHf2Va3t4pOP4/s1600-h/Imagen+1294.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk9TfEpwLn-Oz4Pbg4Pvwjb3NLGcV-5x5kZWWqLGZhLK96t1tUAdMi4gcMIRbQbTIg2TD1MP12UnogD4xSpCRgCTSjhgERbCbxTGz7vFiKSoo43dCZQ4Ge4YAadJURdyoHf2Va3t4pOP4/s320/Imagen+1294.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5244357111956656450" border="0" /></a><br /><br />Les anades i vingudes dels florentins i els turistes fan que mai dormis. Des de que la vida et va donar una segona oportunitat has omplert ulls de llàgrimes i provocat somriures entre foto i foto, sempre despert. No necessites la lluentor de les joies que es venen dins teu, tu sòl ja enlluernes tota una ciutat que es troba al punt més àlgid de la història italiana.<br />Per creuar l'Arno tothom t'escull, les soles de les sabates marquen el pas del temps que regales als teus visitants.Sergihttp://www.blogger.com/profile/00378453880246996503noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5922586063093663179.post-36273014062409396722008-07-14T12:00:00.001+02:002008-12-10T13:09:14.742+01:00La nit del corPu pum, pu pum...el cor em bategava amb força. Eren les nou del vespre i ja no podia més. Vuit anys de cor, quin cor-có, amb parentesi d'interès mentre van estar a Sants, tot i que és un barri molt maco. En tornar a sant Andreu van encertar, ja que ens vam trovar amb els veïns i amics de sempre i els escenaris amb els que estavem familiaritzats. Jo estava expectant, la setmana havia quedat molt emocionant i el desenllaç tenia que estar a l'alçada de les nits del cor de fa anys. Previ al capítol, el sopar, un menú especialment pensat per a l'esdeveniment. Com que no haviem pogut assistir a la festa de la Nit del cor, perque els de la tele3 no ens van trucar, ens vam portar la festa a casa.<br /><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold;">MENÚ<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Truiteta de la Roser</span><br />(de botifarra negra i Brie)<br /></span><div style="text-align: left;"><span style="font-weight: bold;"><span style="font-weight: bold;"><span style="font-style: italic;"><span style="font-weight: bold;"><span style="font-style: italic;"><span style="font-weight: bold;"><span style="font-weight: bold;"><span style="font-style: italic;"><span style="font-weight: bold;"><span style="font-style: italic;"></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><br /><span style="font-weight: bold;"></span></div><span style="font-weight: bold;">Pizza del Cor<br />(bolets, "gula del norte amb gambes i ajillo" i alcaparres. I amb forma de cor)<br /><br /><br />Pastís de formatge amb xarop de maduixa<br /><br /><br />Lambrusco per acompanyar<br /><br /></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPEuz3MilihHks28z9SFrkaXNivkny8PtkY2nFihhGheLbYv1Ylx8Lj40zBitU3veZBfedWb3aJlM4x2UFFXA6atIvIrp8_2sgDfLssVS6smWUTZXV8C7zdgyNSvbpG-fC5y6nxDByrV0/s1600-h/DSCN0692.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPEuz3MilihHks28z9SFrkaXNivkny8PtkY2nFihhGheLbYv1Ylx8Lj40zBitU3veZBfedWb3aJlM4x2UFFXA6atIvIrp8_2sgDfLssVS6smWUTZXV8C7zdgyNSvbpG-fC5y6nxDByrV0/s320/DSCN0692.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5222815101104001666" border="0" /></a><span style="font-weight: bold;"><br /><br /><br /></span><div style="text-align: left;">Amb la companyia del Tito, el lloro de la Roser. El menú va resultar molt bo, desprès de acabar de menjar aquests deliciosos plats vam passar a veure el desenllaç de la vuitena temporada. Entre sobresalts vam preparar un dels nostres concktails més bons, el Ramón de les olives...<br /><br /><div style="text-align: center;">RAMÓN DE LES OLIVES<br /><br />Fanta de llimona<br /><br />Jack Daniel's<br /><br />Menta<br /><br />Olives al got<br /><br /><div style="text-align: left;">Mentre el capitol anava finalitzant, el cor s'accelerava. En el moment de climax va haver ball a lo Joan Pera, crits i abraçades. No va ser potser el millor final de temporada, però si la Nit del Cor més especial. Fins i tot va haver premi honorific per a la Carme Contreras, la Roser.<br /><br /><br /></div><br /><div style="text-align: left;"><br /></div></div></div><span style="font-weight: bold;"><br /><br /></span><div style="text-align: left;"><br /></div><span style="font-weight: bold;"></span></div>Sergihttp://www.blogger.com/profile/00378453880246996503noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5922586063093663179.post-64384595910793100292008-07-09T10:15:00.000+02:002008-12-10T13:09:14.898+01:00Voglio caffè<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhknj02WrSDbN8S9YHBEwc9HEwBCW6uvZP_FbjdjAsC5rKSx88XDG1GnWroIpVFYEX6SPOufCwJeffCWgSZwaCTffCU-U-SBWUpffItm02Q0a0szQA3OeZiiu1sfFDBmRqQVQPPxnAJF6k/s1600-h/tene2.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhknj02WrSDbN8S9YHBEwc9HEwBCW6uvZP_FbjdjAsC5rKSx88XDG1GnWroIpVFYEX6SPOufCwJeffCWgSZwaCTffCU-U-SBWUpffItm02Q0a0szQA3OeZiiu1sfFDBmRqQVQPPxnAJF6k/s320/tene2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5220935107981208482" border="0" /></a><br /><br />Ragazzi, davvero che mi mancate. Non c'è un giorno che non penso nelle nostre feste, quelle che sempre ricordero. La vitta che li abbebamo era un'altra, già abbiamo imparato che quelli mesi erano uno stop nelle nostre vitte, che qua non è lo stesso, ma puó essere che ciò fa speziale la nostra Cervia.<br /><br />Ara en català. Tània, Damián, Nelia, Nelson, la festa cerviana que ens devem ja triga.<br /><br />Tot va començar amb un raig de sol. L'avió que ens duia cap a Bolonya (no el pla acadèmic, sinó la ciutat) ens va despertar, no d'un somni, a un somni. El somni de la primera llibertat per a molts de nosaltres. La primera llibertat, aquella que ens porta a la responsabilitat i que ens fa veure que la vida també pot ser com un la vol; es clar, que un cop despertat del somni, aquest sentiment passa a ser una pseudo-llibertat: mentalitat lliure, situació anterior al viatge.<br /><br />No era un viatge, era una estada de 2 mesos i mig. Allà vam conviure gent diferent, però que es va entendre de meravella, tot i que algún psicòpata del primer pis feia por. La qüestió és que estan tan lluny de casa podies sentir-te envoltat de gent i com si els coneguèssis de sempre. la gent estava de pràctiques a diferents empreses, jo en concret en una agència de viatges, iguql que en Nelson i la Nelia, per contra el Damián i la Tania eren a un centre d'informació turistica. El nostre mitjà de transport eren bicicletes, sense les quals no podiem haver anat a comprar, passejar i fins i tot de festa. La barreja de jornada lavoral amb la llibertat d'aquells vespres era un punt important en aquell somni.<br /><br />Les experiències d'aquells mesos són llargues d'explicar i el temps ha fet que un desperti del tot d'aquell parèntesi, bé, no del tot, ja que va ser un punt d'inflexió. Desprès d'allò, la vida em va mantenir en un estat de incògnita, que havia passat? perquè s'havia acabat? el temps sempre dona respostes. La meva llibertat s'ha convertit en una llibertat de decidir el meu camí, i espero que tots vosaltres la sentiu.<br /><br />Tot això és per donar una petita (o gran) empenta per poder celebrar una festa cerviana, on poguem recordar, riure, ballar i, sobretot, sentir aquella sensació de perill a ser detinguts pels carabinieri...<br /><br />És per això que ús pregunto, vuoi caffè?<br /><br />Gràcies a tots els que m'acompanyen en aquesta llibertat, i en especial....Sergihttp://www.blogger.com/profile/00378453880246996503noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5922586063093663179.post-70117725848176641052008-07-02T00:26:00.000+02:002008-07-02T00:29:28.098+02:00Calor, vacances i audioguies<h3 class="post-title entry-title"> <a href="http://desdelsofavermell.blogspot.com/2008/07/calor-vacances-i-audioguies.html"><br /></a> </h3> <div class="post-body entry-content"> Amics, aquest any ha trigat molt en arribarnos l'estiu. Potser el que ha passat realment és que els anys anteirors per aquestes dates ja teniem els banyadors gastats i haviem construït milers de castells de sorra, ja sigui pel canvi climàtic o per la crida conjunta que hem fet de cara al cel per tal de que ploguès i els nostres pantans s'omplissin al 70% que tenim ara. Demano disculpes, cosa que faig sovint, per començar aquest escrit parlant del temps, és un tema que s'ha de deixar per quan pugem a l'ascensor amb la veïna.<br />A banda d'això, l'estiu són moltíssimes altres coses; i és que, també han arribat els tòpics.<br />Avui han arribat les rebaixes del centre comercial que ja sabeu, no penso fer publicitat als grans escurabutxaques d'aquest país. També han arribat els anuncis de les agències de viatges amb la seva intenció de fer viatjar a tot Dèu i que Cancún s'enfonsi pel pes de la gent que no ha fet la <span style="font-style: italic;">operación bikini</span>, amb els corresponents anuncis de <span style="font-style: italic;">cuída tú línea i defeca mejor. </span>Aquest any, fins i tot, han resuscitat en Curro, aquell que fa uns anys estava al carib, i que crec que és un altre, perque els anys no passan en <span style="font-style: italic;">valde. </span><br />Encara que el futbol no m'agradi, no puc passar per alt que l'estiu ha començat, també, amb la victòria de l'Eurocopa per part de l'equip de la selecció espanyola, amb la seva bandereta, el seu toro i el rebombori, no compartit, però respectat.<br />Per a mí ha arribat aquest any l'estiu amb la fí dels exàmens. Desprès de tot el pessimisme, de tot "l'esforç", els nervis i el mal de queixal, els resultats m'han fet veure que "Puedo". Ara només cal ser optimista de cara a setembre, amb l'examen d'Antiga...i , per cert, la nota de Moderna que encara no sé.<br />La meva economia estival es veurà substentada, un any més, per la repartició d'audioguies a la Pedrera, i és que la gent d'aquesta feïna fa que treballar sigui una obra de teatre fantàstica, i que potènciem l'actor que duem dins. Gràcies a això podre realitzar els plans als que anomenarem <span style="font-style: italic;">espinitas out!<br /></span>Amb tot ús desitjo un feliç estiu, i sigueu optimistes!<span style="font-style: italic;"><span style="font-style: italic;"></span><br /><br /></span> </div> <div class="post-footer"> <div class="post-footer-line post-footer-line-1"> <span class="post-author vcard"><br /><span class="fn"></span></span><span class="post-timestamp"><a class="timestamp-link" href="http://desdelsofavermell.blogspot.com/2008/07/calor-vacances-i-audioguies.html" rel="bookmark" title="permanent link"><abbr class="published" title="2008-07-01T03:26:00-07:00"></abbr></a></span><span class="post-comment-link"></span><span class="post-icons"><span class="item-control blog-admin pid-1847502097"><a href="post-edit.g?blogID=4310976046422584705&postID=1498053481693455156" title="Modificar el missatge"> </a> </span> </span> </div> <div class="post-footer-line post-footer-line-2"> <span class="post-labels"> </span> </div> </div> <!-- google_ad_section_end --> <div class="blog-pager" id="blog-pager"> </div>Sergihttp://www.blogger.com/profile/00378453880246996503noreply@blogger.com2