Vicky Cristina... Barcelona?

Si! era Barcelona. Perque podem reconeixer els seus carrers, els seus monuments, les seves vistes i fins i tot una llesca de Pa amb tomàquet. Gràcies a Dèu, aparicions estelars molt catalanes com la LLoll i en Paco Mir van mostrar catalanitat a la pel·lícula, tot i ser americana.
No dirè que la pel·lícula no està bé, no està malament. Però ha passat el que molts cops passa; a grans espectatives...

Barcelona es va emocionar l'estiu passat amb la presència de Woody Allen, Scarlet Johannson i d'altres actrius i actors, Barcelona estava alegre de que els seus carrers sortissin a la gran pantalla, tot i que no era la primera vegada, però sí amb el senyor Allen. I finalment, Barcelona es veu reflexada (clar que no tant com un barceloní servidor esperava.)

Si, Espanya és flamenquito i olè! però no per a tothom, perque si heu vist la pel·lícula estareu d'acord amb mí que a Astúries es toca més la gaita que la guitarra espanyola, cosa que hem vist que no tothom sap. Si Espanya fa gal·la de la seva pluralitat perquè no en el cinema?

Com a element personal destacar la presència de l'aeroport del Prat i la Pedrera, dos llocs en els que he treballat, i dir que el dia que la Vicky i la Cristina van visitar la Pedrera amb el seu amic Woody jo estava allà repartint audioguies, tot i que aquella tarda no hi va haver gaire feïna.

Sr. Allen,

Quan vulgui el convido a conèixer Barcelona, tal i con jo la veig. És una ciutat oberta i europea i amb molta història. Gràcies per comptar amb ella.

A 700 km

Como te canté "porque te vas..." pienso. Sé perfectamente porque y te admiro por ello aunque nos quedamos aqui sin tí durante una temporada. Por seguir tú carrera, tú sueño y a lo que vas a dedicarte profesionalmente en el futuro y a lo que ya te dedicas ahora, eso que te llena, lo que te apasiona. Por todo eso pienso, Bravo Morón! Y que viva la gente como tu! la gente con dedicación, la gente que tiene las ideas claras, la gente sencilla que lucha cada día por sus sueños.

Te deseo lo mejor en esta nueva etapa, ya sabes que en el sofá rojo tienes siempre un hueco.

Ponte vecchio

Les anades i vingudes dels florentins i els turistes fan que mai dormis. Des de que la vida et va donar una segona oportunitat has omplert ulls de llàgrimes i provocat somriures entre foto i foto, sempre despert. No necessites la lluentor de les joies que es venen dins teu, tu sòl ja enlluernes tota una ciutat que es troba al punt més àlgid de la història italiana.
Per creuar l'Arno tothom t'escull, les soles de les sabates marquen el pas del temps que regales als teus visitants.