viernes, 29 de mayo de 2009

Curt (1)

VEU EN OFF NOI

Des de ben petits, a casa, a l’escola, i des de fa algunes generacions la televisió i el cinema, se’ns inculca el concepte de “novio/a”. Una paraula que s’utilitza molt gratuitament en els darrers temps per designar una relació amb una persona, que pot ser no passi d'un petò i quatre magarrufes, i que ens fa sentir més…importants. Qui no ha arribat a casa seva una tarda al sortir de segon de primària i ha dit als seus pares- Tinc nóvia.- És clar que quan comencem a ser una mica més grandets ja no diem res perquè ens fa més vergonya.
En els anys d’infant tenir novio/a era com demostrar que tens alguna cosa, a l’adol·licencia també, però amb més agressivitat entre pretendents… A l’edat adulta, un ja no sap qué fer i pensa- qué fàcil era tot a l’escola.- Es podria dir que anem perdent facultats, o que la mateixa vida ens canvia?

En el meu cas…podem dir que les “relacions” infantils i adol·lescents han fet que…Però, per què dir-ho? Si és millor explicar-ho!

Fundit en gris: ANA

Ext-patí-día.
Es veu el pati d’una escola, hi ha nens i nenes que juguen a diverses coses. Al fons del patí un nen mira una nena que està saltant a corda.

VEU EN OFF NOI

Tot va començar al parvulari, amb l’Ana: Era la primera noia que mirava així. La meva àvia sempre em deia que jo l’estimava.

Int-casa de l‘àvia-dia.
Hi ha l’àvia i el net al rebedor. L’àvia li posa la motxilla al nen.

ÀVIA

Ai nen, que l’Ana és la teva nòvia…

Ext-patí-dia.
El nen camina cap a on és l’Ana i li dona un ninot de plàstic. Ella el mira i li somriu.

Int-classe-dia.
Es veuen nens i nenes assajant per ballar el vals i la mestra que els ensenya.

VEU EN OFF NOI

Aquell any per final de curs ens van preparar per ballar un vals davant dels pares i altres familiars. No sé si seria el destí, o l’amistat que va fer la meva àvia amb la mestra, però a mi em va tocar ballar amb l’Ana.

Int- sala d’actes de l’escola- nit.
Nens i nenes que ballen el vals en un escenari. A primera linia, el nen i l’Ana ballant junts i mirant-se.

VEU EN OFF NOI

Recordaré aquell moment sempre. Quina llàstima que ja no m’enrecordi de ballar així…

Continuarà...

2 comentarios:

Álvaro Salomón Rodríguez dijo...

ooo! mencanta...

Raúl Morón Muñoz dijo...

Qué lástima que otros datos ocupen mi memoria de los recuerdos de primaria. Sólo me acuerdo de cosas contadas, poco más.
¡Great job Toni!