VEU EN OFF NOI
Des de ben petits, a casa, a l’escola, i des de fa algunes generacions la televisió i el cinema, se’ns inculca el concepte de “novio/a”. Una paraula que s’utilitza molt gratuitament en els darrers temps per designar una relació amb una persona, que pot ser no passi d'un petò i quatre magarrufes, i que ens fa sentir més…importants. Qui no ha arribat a casa seva una tarda al sortir de segon de primària i ha dit als seus pares- Tinc nóvia.- És clar que quan comencem a ser una mica més grandets ja no diem res perquè ens fa més vergonya.
En els anys d’infant tenir novio/a era com demostrar que tens alguna cosa, a l’adol·licencia també, però amb més agressivitat entre pretendents… A l’edat adulta, un ja no sap qué fer i pensa- qué fàcil era tot a l’escola.- Es podria dir que anem perdent facultats, o que la mateixa vida ens canvia?
En el meu cas…podem dir que les “relacions” infantils i adol·lescents han fet que…Però, per què dir-ho? Si és millor explicar-ho!
Fundit en gris: ANA
Ext-patí-día.
Es veu el pati d’una escola, hi ha nens i nenes que juguen a diverses coses. Al fons del patí un nen mira una nena que està saltant a corda.
VEU EN OFF NOI
Tot va començar al parvulari, amb l’Ana: Era la primera noia que mirava així. La meva àvia sempre em deia que jo l’estimava.
Int-casa de l‘àvia-dia.
Hi ha l’àvia i el net al rebedor. L’àvia li posa la motxilla al nen.
ÀVIA
Ai nen, que l’Ana és la teva nòvia…
Ext-patí-dia.
El nen camina cap a on és l’Ana i li dona un ninot de plàstic. Ella el mira i li somriu.
Int-classe-dia.
Es veuen nens i nenes assajant per ballar el vals i la mestra que els ensenya.
VEU EN OFF NOI
Aquell any per final de curs ens van preparar per ballar un vals davant dels pares i altres familiars. No sé si seria el destí, o l’amistat que va fer la meva àvia amb la mestra, però a mi em va tocar ballar amb l’Ana.
Int- sala d’actes de l’escola- nit.
Nens i nenes que ballen el vals en un escenari. A primera linia, el nen i l’Ana ballant junts i mirant-se.
VEU EN OFF NOI
Recordaré aquell moment sempre. Quina llàstima que ja no m’enrecordi de ballar així…
Continuarà...
2 comentarios:
ooo! mencanta...
Qué lástima que otros datos ocupen mi memoria de los recuerdos de primaria. Sólo me acuerdo de cosas contadas, poco más.
¡Great job Toni!
Publicar un comentario