Amics, aquest any ha trigat molt en arribarnos l'estiu. Potser el que ha passat realment és que els anys anteirors per aquestes dates ja teniem els banyadors gastats i haviem construït milers de castells de sorra, ja sigui pel canvi climàtic o per la crida conjunta que hem fet de cara al cel per tal de que ploguès i els nostres pantans s'omplissin al 70% que tenim ara. Demano disculpes, cosa que faig sovint, per començar aquest escrit parlant del temps, és un tema que s'ha de deixar per quan pugem a l'ascensor amb la veïna.
A banda d'això, l'estiu són moltíssimes altres coses; i és que, també han arribat els tòpics.
Avui han arribat les rebaixes del centre comercial que ja sabeu, no penso fer publicitat als grans escurabutxaques d'aquest país. També han arribat els anuncis de les agències de viatges amb la seva intenció de fer viatjar a tot Dèu i que Cancún s'enfonsi pel pes de la gent que no ha fet la operación bikini, amb els corresponents anuncis de cuída tú línea i defeca mejor. Aquest any, fins i tot, han resuscitat en Curro, aquell que fa uns anys estava al carib, i que crec que és un altre, perque els anys no passan en valde.
Encara que el futbol no m'agradi, no puc passar per alt que l'estiu ha començat, també, amb la victòria de l'Eurocopa per part de l'equip de la selecció espanyola, amb la seva bandereta, el seu toro i el rebombori, no compartit, però respectat.
Per a mí ha arribat aquest any l'estiu amb la fí dels exàmens. Desprès de tot el pessimisme, de tot "l'esforç", els nervis i el mal de queixal, els resultats m'han fet veure que "Puedo". Ara només cal ser optimista de cara a setembre, amb l'examen d'Antiga...i , per cert, la nota de Moderna que encara no sé.
La meva economia estival es veurà substentada, un any més, per la repartició d'audioguies a la Pedrera, i és que la gent d'aquesta feïna fa que treballar sigui una obra de teatre fantàstica, i que potènciem l'actor que duem dins. Gràcies a això podre realitzar els plans als que anomenarem espinitas out!
Amb tot ús desitjo un feliç estiu, i sigueu optimistes!
A banda d'això, l'estiu són moltíssimes altres coses; i és que, també han arribat els tòpics.
Avui han arribat les rebaixes del centre comercial que ja sabeu, no penso fer publicitat als grans escurabutxaques d'aquest país. També han arribat els anuncis de les agències de viatges amb la seva intenció de fer viatjar a tot Dèu i que Cancún s'enfonsi pel pes de la gent que no ha fet la operación bikini, amb els corresponents anuncis de cuída tú línea i defeca mejor. Aquest any, fins i tot, han resuscitat en Curro, aquell que fa uns anys estava al carib, i que crec que és un altre, perque els anys no passan en valde.
Encara que el futbol no m'agradi, no puc passar per alt que l'estiu ha començat, també, amb la victòria de l'Eurocopa per part de l'equip de la selecció espanyola, amb la seva bandereta, el seu toro i el rebombori, no compartit, però respectat.
Per a mí ha arribat aquest any l'estiu amb la fí dels exàmens. Desprès de tot el pessimisme, de tot "l'esforç", els nervis i el mal de queixal, els resultats m'han fet veure que "Puedo". Ara només cal ser optimista de cara a setembre, amb l'examen d'Antiga...i , per cert, la nota de Moderna que encara no sé.
La meva economia estival es veurà substentada, un any més, per la repartició d'audioguies a la Pedrera, i és que la gent d'aquesta feïna fa que treballar sigui una obra de teatre fantàstica, i que potènciem l'actor que duem dins. Gràcies a això podre realitzar els plans als que anomenarem espinitas out!
Amb tot ús desitjo un feliç estiu, i sigueu optimistes!
2 comentarios:
Parlant de "La Roja", tema estrella aquests dies... Jo dec ser d'una altra galàxia, un d'aquells mal catalans que no ens molesta que guanyi Espanya! jeje. M'alegro sobretot que hagi guanyat la "rojilla" pels de Media Market! S'han passat de llestos i ara els toca pagar els plats trencats. Olé!
Però tens tota la raó Sergi. És patètica la imatge aquests dies dels tricornis, les peinetas, els toreros i els vestits de faralaes. Aquesta és la imatge que volem donar? Per favor...Quin ridícul més espantós! Igual de patètica que per mi és la imatge de les barretines o les faixes de casteller que es dediquen a cridar "Visca Terra Lliure" o "Catalonia is not Spain" en els partits de la selecció catalana. Del partit, ni se'n enteren. Tant els hi fot. Polititzar l'esport, això si! Bravo. I olé!
La veritat és que mai he sentit orgull ni amor per la bandera de cap país. Respecte sí, per totes, però no em sento representat per cap. No entenc com la gent es pot sentir representada per un tros de roba, jeje...Fora conyes, em sento tan espanyol com català o, dit d'una altra manera, em sento tan poc espanyol com poc català. Perquè no podem parlar millor de ciutadania mundial? No crec en banderes ni en fronteres, i encara menys en la seva defensa! Penso que un sentiment que aglutina gent diversa pel simple fet d'haver nascut dins unes línies traçades per algú al llarg de la història és bastant patètic. Entenc, però, que la gran majoria dels ciutadans d'aquest món no pensin com jo... Però a pesar de tot això...què carai! Prefereixo que guanyi Espanya perquè m'agrada més el vi que la cervesa. Perquè em sento més mediterrani que frankfurt alemany!
miss marmot dijo...
chale chale... despres de mes dun mes dient-me e nom del blog, l'he trobat apuntat a la meva llibreta de notes, q també es vermella per casualitat!!! jajajajajaj!!!!
m'has dexplicar aixo de les espinitas out, q jo per la meva part marxo a berlin am ganes de desconnectar i trobar inspiracio per a començar a escriure la gran obra q es situa als boscos de sherwood i de la qual no dire el nom perque es mes q conegut!!!! :p
apa, ens veiem treballant en dues setmanes amb fotos i novetats q et portare de les contrades alemanyes!!!!!
mil reverencies (de les meves... jajaja)
Publicar un comentario