Torna el sofà

Les coses s’han de reinventar al llarg del temps. No ens podem quedar estancats en un instant, hem de tirar endavant i mudar la pell com fan les serps. Aquest blog, desterrat del meu pensament i “abandonat”, reneix de les seves cendres en forma de vomitada mental que faré per explicar els meus “projectes”, així em dieu què penseu…i jo vaig fent.

El sofà vermell, el MEU sofà vermell, és un gran escenari per projectar idees; la inspiració és del color de la passió.

Alé! A robar carteras…

Bon viatge, Pepe

Ahir a la "Tele3", santuari dels bocates gratis, ens van oferir una de les tantes representacions de "Rubianes, solamente"; obra-monòleg representat per aquest gran artista durant nou anys al Club Capitol amb molt d'èxit, és clar. Ho van emetre per cloure els dos dies de espais-homenatge al Pepe, ja que diumenge va marxar i va deixar-nos una mica més sols. He de dir que, malgrat lo trist que em va deixar la notícia, vaig riure molt amb ell ahir a la nit; és el que ens ha deixat, el seu peculiar humor, el seu llenguatge i el seu art. Mai oblidaré la frase que vaig dir als nou o deu anys baixant pel carrer de Joan Sales de Montbau:

- Sara, jo de gran vull ser com el Rubianes...- I si m'oblido, ja m'ho recordarà la meva amiga.

Bon viatge, Pepe. Fes riure allà on siguis ara com ens has fet riure a nosaltres.

Estupefacció

Estupefacción, estupor y pasmo denotan un asombro extremado.

El que acabo de tenir fa una estona! No he anat a classe per motius d'horari laboral i m'he quedat a casa. Casa + matí + iaia= el programa de Ana Rosa (tele5).

Veient els "cebos" o asques per que sàpigues que faràn a continuació he vist que tractaven un tema interesant sobre psicoligia. No és que jo tingui un grandissim interès i coneixement, però les coses estan per aprendre, encara que sigui en aquest programa que tant poc m'agrada, i menys la seva cantera...Però com es pot pensar que t'enteraràs d'alguna cosa si estan parlant tots a l'hora i a sobre et posen a la "gran especialista" Belen Esteban? Ho sento però crec que és un insult cap a la convidada, que ha anat a explicar el seu problema, i un insult a la intel·ligència de l'espectador. Crec que té tot el dret a estar en aquest programa, però també penso que si tractes temes seriosos has de ser respectuós i coherent amb la tria de persones que fan preguntes i comenten.

Que parli de la seva filla i del seu ex-marit, i que deixi els temes serios per a gent seria.

També hi havia el Conde Lequio...

Primer de tot, NO a Bologna! sense finançament...que som una família humil. Sóc del parer de que ja esta molt en marxa i que no la podem aturar, però no tothom pensa com jo, ni falta que fa! Jo només vull tornar a classe, digueu-me el que volgueu, tinc una edad.

Aquest darrer mes, en el qual he assistit a dues classes, i totes dues clandestines, he sentit com si no estigues fent una carrera. Fins i tot, m'han preguntat per les assignatures que faig i m'he quedat en blanc abans de respondre. El més bo de tot ha estat aparcar un treball per estudiar per un examen i que finalment no es faci...el treball esta entregat, l'examen no esta fet i la ocupació segueix.

Vicky Cristina... Barcelona?

Si! era Barcelona. Perque podem reconeixer els seus carrers, els seus monuments, les seves vistes i fins i tot una llesca de Pa amb tomàquet. Gràcies a Dèu, aparicions estelars molt catalanes com la LLoll i en Paco Mir van mostrar catalanitat a la pel·lícula, tot i ser americana.
No dirè que la pel·lícula no està bé, no està malament. Però ha passat el que molts cops passa; a grans espectatives...

Barcelona es va emocionar l'estiu passat amb la presència de Woody Allen, Scarlet Johannson i d'altres actrius i actors, Barcelona estava alegre de que els seus carrers sortissin a la gran pantalla, tot i que no era la primera vegada, però sí amb el senyor Allen. I finalment, Barcelona es veu reflexada (clar que no tant com un barceloní servidor esperava.)

Si, Espanya és flamenquito i olè! però no per a tothom, perque si heu vist la pel·lícula estareu d'acord amb mí que a Astúries es toca més la gaita que la guitarra espanyola, cosa que hem vist que no tothom sap. Si Espanya fa gal·la de la seva pluralitat perquè no en el cinema?

Com a element personal destacar la presència de l'aeroport del Prat i la Pedrera, dos llocs en els que he treballat, i dir que el dia que la Vicky i la Cristina van visitar la Pedrera amb el seu amic Woody jo estava allà repartint audioguies, tot i que aquella tarda no hi va haver gaire feïna.

Sr. Allen,

Quan vulgui el convido a conèixer Barcelona, tal i con jo la veig. És una ciutat oberta i europea i amb molta història. Gràcies per comptar amb ella.

A 700 km

Como te canté "porque te vas..." pienso. Sé perfectamente porque y te admiro por ello aunque nos quedamos aqui sin tí durante una temporada. Por seguir tú carrera, tú sueño y a lo que vas a dedicarte profesionalmente en el futuro y a lo que ya te dedicas ahora, eso que te llena, lo que te apasiona. Por todo eso pienso, Bravo Morón! Y que viva la gente como tu! la gente con dedicación, la gente que tiene las ideas claras, la gente sencilla que lucha cada día por sus sueños.

Te deseo lo mejor en esta nueva etapa, ya sabes que en el sofá rojo tienes siempre un hueco.

Ponte vecchio

Les anades i vingudes dels florentins i els turistes fan que mai dormis. Des de que la vida et va donar una segona oportunitat has omplert ulls de llàgrimes i provocat somriures entre foto i foto, sempre despert. No necessites la lluentor de les joies que es venen dins teu, tu sòl ja enlluernes tota una ciutat que es troba al punt més àlgid de la història italiana.
Per creuar l'Arno tothom t'escull, les soles de les sabates marquen el pas del temps que regales als teus visitants.